Octubre poètic amb Joana Raspall: homenatge dels nins i nines
1. Qui és Joana Raspall? Cerca informació sobre aquesta escriptora i conta al teu blog tot el que trobis.
Joana Raspall i Juanola és una escriptora i bibliotecària catalana. Es llicencià en i el 1932 des de la revista Claror inicià una campanya demanant una biblioteca infantil a Lobregat, ciutat on resideix des d'aleshores. Durant la Guerra civil española
treballà de bibliotecària, tot contribuint a salvar molts exemplars de
llibres catalans de la destrucció. Després de la guerra va donar classes
de català al seu domicili particular, cosa que continuà fent anys més
tard amb l'assessorament d'Omnium Cultural. Al Primer congres de cultura catalana formà part de la ponència El llibre de teatre infantil que ocasionà la col·lecció de teatre Edebé catalana.
2.
Copia el poema, cerca una imatge que t'agradi i adient i comenta'l.
Què ens explica? A qui va dirigit? Què intenta comunicar?
Ens sembla genial la idea que des del blog de Bib.Botó
(blog del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de
Catalunya) han llençat per a fer-li un més que merescut homenatge a la
poetessa Joana Raspall: Novembre poètic amb Joana Raspall.
Joana té dos grans passions que giren al voltant de la paraula: els
llibres -és bibliotecària- i la poesia -és escriptora-; ambdós
s'uneixen pel seu amor als nins i els resultats són uns poemes
intel·ligents i encisadors que atrapen els lectors joves i adults. La
felicitam, des d'aquí, per la seva trajectòria personal i professional i
li donem les gràcies per ajudar-nos a gaudir de la poesia.
La pròpia Joana té uns versos preciosos dedicats als lectors de poesia, en homenatge a tots nosaltres:
Al lector de poemes
(Joana Raspall)
Llegeix a poc a poc.
El vers té pes i ales;
endinsa al fons del cor
i forja les sagetes
que vencen temps i espai.
Respira a poc a poc
l’embruix de les paraules,
i fes-te’n un tresor
de ritme i harmonia
que ja no et prendran mai.
El vers té pes i ales;
endinsa al fons del cor
i forja les sagetes
que vencen temps i espai.
Respira a poc a poc
l’embruix de les paraules,
i fes-te’n un tresor
de ritme i harmonia
que ja no et prendran mai.
Va dirijit a les persones que lligim el poema i ens diu així com em de lligir el poema . Ens intente comunicar que si lligim poc respiram bé ens enteram més de les coses i tenim mes ganes de llegir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada