El Meu Poema

 

Soc una dona de casa

que no me cans massa,
que mai a cobrat
i tampoc a robat.


El meu home no es pobre
és un bon pescador,
encara que li agradaria ser domador,
per seduir un llaó

Me pas el dia a la finestra
perquè estic molt preocupada,
fa una bona tempesta
i esper que no trigui l'arribada.


Estic molt enamorada
de un bon cor
esper que a la madrugada
poguem fer l'amor.

...

12. El gat negre d’ulls verds

                           El gat negre d'ulls verds

Estava en guerra amb l’entorn, o almenys això es pensava. Se sentia atacada per les paraules alienes i els actes dels demés eren percebuts com quelcom invasiu i fins i tot agressiu. No se n’adonava que la seva actitud era superlativament defensiva. Víctima d’un subjectivisme aclaparador assenyalava amb el dit en altres direccions oposades a la correcta. Perquè en realitat la causa de tots els seus mals eren la inseguretat en si mateixa, una vulnerabilitat excessiva i una hipersensibilitat que el feia patir. Un estat que no l’ajudava a gestionar les seves emocions, caòtiques i contradictòries.

Amb el comandament a distància, va aturar el temps. Una pausa necessària per poder veure la realitat nua d’impressions i de pors. S’agità sobre un llit ple de segons aturats, que l’acotxaven en una tranquil·litat feta d’un parèntesi temporal. Prengué de la seva motxilla, que estava a terra, una kit-kat i se’l cruspí com si mai abans hagués menjat.

Afamada per trobar la calma, els seus pensaments es congelaren. Les idees noves i velles començaren a perdre el sentit de ser. La seva ment es convertí en un full en blanc, que verge pretenia tornar a començar, construint una nova actitud davant aquell món que la seva mirada havia enfosquit amb el pessimisme.

Trucaren a la porta. Obrí i veié un somriure tendre, una mà amiga i uns mots dolços que aprofundiren en la seva ànima mal ferida. Era un gat negre que es refregava entre les seves cames, tot entonant un ronc de felicitat. La cua altiva i decidida apareixia com una radar vertical que inspeccionava tota la sala. Aquell gat negre començà a llepar les seves ferides. I aquell full en blanc s’emplenà amb una nova història, un nou començament, una nova oportunitat, una nova mirada a l’horitzó.

I a partir d’aquell nou estat, en què la foscor s’havia il·luminat per la llum d’aquells dos ulls de gat, verds i increïblement grans, va poder relativitzar tot el què anteriorment maximitzava. Hipnotitzada, s’adonà que tot no era tan important. Que a la vida estava feta de moments positius i de no tan positius, que es podien millorar.

Mirà per la finestra i es topà de cop amb la nit. Demanà un desig a l’estrella que brillava amb més força dins aquell cel tan negre. Esperà deu segons, activant el temps enrere. Es posà davant del mirall que hi havia penjat a la pared, al costat de la finestra. I pogué comprovar que el seu desig s’havia fet realitat. S’havia convertit en una gata maula i havia adquirit la capacitat de poder veure a les fosques, com un gat més.

 Aquest text m'ha agradat bestant pero ni ha agut d'altres que m'han agradat mes sincerament i aquest text parla sobre el pensament de una dona que pensa i pense i que es menge es cap.

...

Dia Internacional de la Poesia i la primavera ha arribat!

Celebram el Dia Internacional de la Poesia amb aquesta fadeta...

Hem trobat a la biblioteca una fada que va volant amb les seves aletes per  les prestatgeries i escampa, al seu pas, una aroma poètica . Serà perquè avui és el Dia de la Poesia? Quins poemes ens regalarà? Sent flaires de primavera... d'alguna flor que portarà? Deixem que voli per tot arreu, tirem pètals al seu pas, obrim-li portes i finestres i, segur que ens visitarà. Si la trobes, deixa-la anar, viatja a altres cases, que tambè la volen estimar.

Compartim, entre tots, grans i menuts, la màgia d'aquesta Fada de la Poesia.

Una fada encantadora

va buscant amics i amigues

pels carrers de tot el món,

per la Pampa i la sabana,

per la Xina i el Japó,

i ha arribat a casa nostra

com un esclat de colors.

Du faldetes de boirina,

campanetes, mocadors,

collarets de pasta fina

i un grapat de bon humor.

És tendreta,

amorosa, 

delicada

i atrevida.

És dolceta,

capritxosa,

descarada,

divertida...

Pot ser grisa,

esguitosa, 

també trista,

melancòlica

o festiva.

Pot ser així com tu vulgues

i el seu nom és

Poesia.

(M. Dolors Pellicer)

La il·lustració és de Leticia Zamora.

               1.  Explica el significat del poema. Qui és la protagonista?
La protagonista es una fada  que serca amics
               2. Com la descriu, de manera positiva o  negativa? Justifica la teva resposta.
De manera positiva
               3. Cerca informació sobre quan es va començar a celebrar el dia internacional de la poesia.


La poesía contribuye a esta diversidad creativa al cuestionar de manera siempre renovada la manera en que usamos las palabras y las cosas, nuestros modos de percibir e interpretar la realidad. Merced a sus asociaciones y metáforas, y a su gramática singular, el lenguaje poético constituye, pues, otra faceta posible del diálogo entre las culturas. Diversidad en el diálogo, libre circulación de las ideas por medio de la palabra, creatividad e innovación: es evidente que el Día Mundial de la Poesía es también una invitación a reflexionar sobre el poder del lenguaje y el florecimiento de las capacidades creadoras de cada persona.
Cada año, el 21 de marzo, la UNESCO celebra el Día Mundial de la Poesía. La decisión de proclamar el 21 de marzo como Día Mundial de la Poesía fue adoptada durante la 30ª reunión de la UNESCO celebrada en París en 1999.

La fantàstica primavera... Ha arribat!

                   1. Ha començat la PRIMAVERA! Cerca imatges que la representin i explica les diferents estacions de l'any. Quina és l'estació que més t'agrada? Per què?
L'ivern perque no tenc calor i si tenc fred me puc posar gequetes
a l'estiu  per poca roba que dugi suu.pk si