Ja som al desembre

Ja som al desembre

                                 



    
               1. Fes una entrada lliure sobre el tema que més et cridi l'atenció o sobre un tema que dominis.
El futbol. Es un deport que em grada molt tant practicarlo com mirarlo sobretot si jugen el barcelona o el mallorca per veure guanyar i tambe me agrada veure el madrid per vorelo perdre perquè a part de barcelonista som antimadrilista

               2. Ja hem entrat al mes de desembre, explica què significa per a tu aquest mes, si t'agrada o no i per què. 

M'agrada  perque es el mes que vaig neixer i cada any  ho celepbr l'unic que no m'hagrada es el fred i la pluja. T'ambe m'hagrada perquè es el derrer mes i s'acosta any nou.

          
               3. Cerca un poema sobre el Nadal que sigui original i acompanya'l d'una imatge adient. 

4. Matant el temps

4. Matant el temps

I tot d’una, va fer xisclar els dits i el món s’aturà. Amb el moviment congelat i l’esdevenir petrificat, va quedar tota sola davant d’aquell parèntesi atemporal. Va respirar alleugerida i posà la seva ment en blanc. Era un “prou” necessari on cercar una calma escorredissa i juganera. El cansament havia posat punt i final al turment. I la tempesta havia quedat en un quadre penjat a la paret.

No hi havia perill. Tot estava bloquejat i embussat i l’aigua tèrbola ja no corria ni amunt ni avall. Aquell era el seu moment, només d’ella. Ja no avançava ni tampoc anava enrere.

Quieta i d’en peus amb la mirada a un horitzó de pedra, pensà:

- On collons anem?
- Enlloc.- Es respongué.

Només anem matant el temps lentament, fins que ell ens mata a nosaltres.

   1. Explica el tema d'aquest text, en fas un resum de quatre línies i un comentari personal. Què t'ha sorprès? Comenta'l a la pàgina de na Carolina. 

El tema es de alguna cosa negativa i  li posa fi.

 Trop que el text es mal de entendre però crec que parla de que una persona que so a pasat malament i en un moment te quedes aturat  se a  acabat la tempesta com per exemple una crisi i al final deixa enrera la crisi i segueix adevant alegrement. Fa referencia al temps el text per la ultima frase que ens diu.  M'a agradat  bestant el text perquè m'ha fet pensar a estat bestant interesan.

El no anul·lat

El no anul·lat

3. El no anul·lat

Asseguda en un racó, plorava en silenci, amb les mans tapant-se els ulls, amb l’ànima trencada en mil bocins. Sola, vulnerable, perduda, paralitzada, no feia més que preguntar-se per què, per què, per què.

Escoltà una porta que s’obria i es tancava ben fort. Ell havia marxat. S’aixecà amb prou feines com per poder fer unes passes fins arribar al lavabo. Es mirà al mirall i tenia el cantó dret de la cara tot inflat. El llavi li sagnava i li feia molt de mal tot el cos. Es tornà a preguntar per què, per què, per què… mil cops més.

La por i la impotència controlaven la seva voluntat. Sabia que a l’endemà ell actuaria com si res hagués passat. Seria tendre amb ella i voldria fer l’amor. Tocaria el seu cos i ella immòbil deixaria que fes el que volgués. Perquè s’havia deixat robar el seu no.

Un dia, trobaren el seu cos inert a terra, en el lavabo de casa seva. Ell finalment també li arrencà la vida.

Si ets víctima de violència de gènere, digues PROU.
Algú que és capaç de ferir-te, humiliar-te i sotmetre’t, no t’estima. 

         


        1. Explica el tema d'aquest text, en fas un resum de quatre línies i un comentari personal. Què t'ha sorprès? Comenta'l a la pàgina de na Carolina. 

El tema es la violencia de genere.

Ens diu que una dona esta plorant a un rincó plorant perque ell la devia haver  agredit ell es va marchar ,va veure que  estava copetgada per tot el cos ella es deixava fer el que volges fins que un dia la trobaren  el seu cos estes al terra perque ell li va robar la vida. Diges prou a la violencia de genera.

M'ha sorpres perque  una dona que es agredida directament auria de anar a la polisia iposar fi a les agresions perque ningu te dret a pegar a ningu i més si es a una persona que realment estimes de cor. Crec que les dones haurien de sebre dir prou  a la violencia de genere.

Nou text de na Carolina

Nou text de na Carolina

2. Horitzó circular

Feia dies que caminava incansable per senders salvatges d’aquell bosc gairebé inescrutable. No duia cap brúixola i el seu sentit de l’orientació s’havia espatllat només néixer. La inèrcia de les seves passes mecanitzaven un ball constant seguint el compàs de tres per quatre, en clau de sol. Perquè només caminava de dia, quan la llum irisava tots els arbres. De nit, amb els seus ulls felins, poc hi dormia, sempre alerta al perill. Cada soroll estrany accelerava el batec del seu cor a mil revolucions per segon. I quan el soroll s’ofegava en el silenci, el seu cor entrava en calma i es deixava endur durant uns instants pel seu món del subconscient, aquell en què els somnis són els que decideixen.

Un dia, que semblava igual a tots els anteriors, va succeir quelcom diferent. Seguia constant amb el seu pas, els arbres quedaven enrere i sempre venien d’altres. Però de cop i volta, els arbres ja no aparegueren més i quedaren en el retrovisor del seu record immediat. Sorprenentment es va veure al bell mig d’una clariana i per molt que cerqués un horitzó, no el trobava. Era el centre d’una circumferència i tenia tres-cents seixanta camins possibles per triar, sense cap mena de pista. Confosa, s’aturà i segué a terra. Fins ara només li havia calgut seguir la drecera preestablerta, sense necessitat de decidir res. Però ara, tot era diferent. I no sabia què fer. Era de dia i es posà a dormir.

La rutina constant s’havia esvaït i començava un nou destí, el de la llibertat.


    1. Llegeix el nou text de na Carolina. Destria la introducció, el desenvolupament i el desenllaç.

introducció: Feia dies que caminava incansable per senders salvatges d’aquell bosc gairebé inescrutable.

desenvolupament: No duia cap brúixola i el seu sentit de l’orientació s’havia espatllat només néixer. La inèrcia de les seves passes mecanitzaven un ball constant seguint el compàs de tres per quatre, en clau de sol. Perquè només caminava de dia, quan la llum irisava tots els arbres. De nit, amb els seus ulls felins, poc hi dormia, sempre alerta al perill. Cada soroll estrany accelerava el batec del seu cor a mil revolucions per segon. I quan el soroll s’ofegava en el silenci, el seu cor entrava en calma i es deixava endur durant uns instants pel seu món del subconscient, aquell en què els somnis són els que decideixen.

Un dia, que semblava igual a tots els anteriors, va succeir quelcom diferent. Seguia constant amb el seu pas, els arbres quedaven enrere i sempre venien d’altres. Però de cop i volta, els arbres ja no aparegueren més i quedaren en el retrovisor del seu record immediat. Sorprenentment es va veure al bell mig d’una clariana i per molt que cerqués un horitzó, no el trobava. Era el centre d’una circumferència i tenia tres-cents seixanta camins possibles per triar, sense cap mena de pista. Confosa, s’aturà i segué a terra. Fins ara només li havia calgut seguir la drecera preestablerta, sense necessitat de decidir res. Però ara, tot era diferent. I no sabia què fer. Era de dia i es posà a dormir.

Desenllaç: La rutina constant s’havia esvaït i començava un nou destí, el de la llibertat.

    2. El text és una història fictícia per parlar d'un tema real molt important. Quin seria aquest tema? 

El cami de la vida.

    3. Descriu el paisatge que aparareuix a la narració.
 Un bosc on apareix una dona que fa com un ball el bosc pareix embruixat o  alguna cosa li pasa perque esta oscur i no es veu vegetasió.

    4. Fes-ne un comentari al blog de na Carolina www.http://somniturquesa.wordpress.com/somniant-amb-nantonia-lladonet/la-finestra-de-lestel/2-horitzo-circular/  on expliquis el significat del text, el tema i la teva opinió personal. Si vols, pots aprofitar per fer alguna pregunta a l'escriptora.

Llueve sobre el campo verde, llueve con poesía / Plou poesia sobre els verds camps

Llueve sobre el campo verde, llueve con poesía / Plou poesia sobre els verds camps

1. Lee este poema curioso y explica lo que su autor quiere decirnos.

2. Busca información sobre el autor Juan Ramón Juménez.

3. ¿La lluvia está personificada en este poema? Justifica tu respuesta.

4. ¿Que visión  tiene el poeta?

5. ¿Te gustan los dias de lluvia? Justifica tu respuesta.

La vedad es que no me gustan mucho los dias de lluvia porque no puedo cojer la moto, ni ir a dar una vuelta, i encuentro que el dia es mui triste.

La pluja va remullant amb les seues gotes la tardor, els camps agraeix el seu regal. En la ciutat els paraigües fan d'escuts de colors en la nostra lluita contra ella.

Llueve sobre el campo verde...
¡Qué paz! El agua se ...abre
y la hierba de noviembre
es de pálidos diamantes.

Se apaga el sol; de la choza
de la huerta se ve el valle
más verde, más oloroso,
más idílico que antes.

Llueve; los álamos blancos
se ennegrecen; los pinares
se alejan; todo está gris
melancólico y fragante.

Y en el ocaso doliente
surgen vagas claridades
malvas, rosas, amarillas,
de sedas y de cristales...

¡Oh la lluvia sobre el campo
verde! ¡Qué paz! En el aire
vienen aromas mojados
de violetas otoñales.

TEXT 1. LA CLOSCA DE LA DIGNITAT

TEXT 1. LA CLOSCA DE LA DIGNITAT

1. La closca de la dignitat

La closca de l’ou s’havia trencat en mil bocins. No era fruit de cap gallina. Era l’origen de la creació. Mai res tornaria a ser el mateix. Un estat irreversible i irreparable. No hi havia volta enrere. L’Heràclit ja ens deia que en un riu mai passa la mateixa aigua i com a la vida, les coses passen i fan que tot estigui en perpetu canvi. Un temps exhaurit que s’emmagatzema en un racó d’una altra dimensió intemporal.

 I ella memorava la seva infantesa com un record d’un conte fantàstic, en què la màgia era present arreu dins un món, fet de bons i dolents, on sempre hi havia justícia. La reminisciència d’aquell estat mental infantil la posava nostàlgica fins al punt de sentir-se sense rumb en el seu nou camí que emprenia com a adolescent. Adolescent, en terra de ningú: ni nena ni adulta, però amb unes ganes boges de fer-se escoltar: ”Sóc aquí i penso diferent”. L’etapa de la vida en qupe toca ser l’0vella negra de la família.

Era un moment en què començava un llarg viatge cap al seu jo. Sabia que trobaria pedres al seu pas, i que a voltes les esquivaria, a voltes toparia amb elles i hi cauria. Però d’una manera o altra obriria la seva ment i aprendria totes les noves lliçons que li proporcionés la vida.

Era l’hora d’obrir els ulls i encarar-se a una realitat en què els seus principals eixos eren l’esforç, la constància i la responsabilitat dels propis actes. Hauria de no colar-se pel forat de l’egocentrisme però seria ben difícil tenint en compte que convivia en una societat individualista i competitiva, on l’opinió de la majoria era democràticament imperialista i globalitzadora.

No es deixaria endur pels pensaments aliens, ni pels imperants en una acceptació majoritària i políticament correcta. Apostaria per un pensament crític i fugiria de l’automatisme que condueix al pastor a dirigir les ovelles blanques, controlades pel gos.

El seu fat vital seria el protegir el més preuat dels seus tresors: la dignitat.

chttp://www.xtec.cat/~fvilasec/presocratics/heraclit.htm

1. Entra a la pàgina de la Carolina i comenta l'escrit. Primer, convé que la saludis i et presentis i llavors li dius el que penses d'aquest 

Hola Carolina, bon dia, sóm en Bernat Galmés Tur Som alumne de ne Antonia del IES portocristo. (http://bernatgalmestur.blogspot.com.es/ ) Volia comunicarte que el text que ens has envia m’ha agradat molt . La meva adolescencia esta sent molt bona perquè no em puc queixar de res en aquestos moments tenc a gent que m’estima , no tenc cap problema amb la familia que me dona suport sempre quan el necesit. una abrasada un betó!

El mon torna boig

1. Tema de l'escrit.

De que el mon es torna boig i hi pensam cada vegada que passen unes coses.

2. Per què penses que s'estructura així, d'una manera repetitiva? Quina és la intencionalitat de l'autora?
   

Perque si ho posa aixi ens crida la atenció i ens entre mes dins el cap. La intencio es fer-nos obrir els ulls de aixi com va el mon en la acutualitat es es molt trista la veritat.

3. Afegeix quatre frases teves, personals, de coses que pensis seguint la mateixa línia de l'escrit: Això em ve al cap... 

Això em ve al cap cuan mostren per la televisio els desalotgements .
Això em ve al cap cada cop que vec que l'iva puge.
Això em ve al cap cada pic que sent a la gent que no te un centim ni del paro.
Això em ve al cap cuan em pos a veure les noticies.

 4. Escriu les idees fonalmentals que defensa aquest escrit i si s'adiuen amb el temps que corren.

Auest escrit ens explica lo que pasa en la actualitat i to aixo se auria de millora i es que els temps que corren a españa son molt dolents i no hi ha dobers.

El món torna boig...

El món torna boig...

El món torna boig...

Això em ve al cap cada dia que passa.

Això em ve al cap quan llegesc els diaris.

Això em ve al cap quan veig informació manipulada.

Això em ve al cap quan converteixen en injust el que és  just.

Això em ve al cap quan no s'escolta el clam d'un poble.

Això em ve al cap quan titllen de delinqüents estudiants universitaris que es manifesten pacíficament.

Això em ve al cap quan es maltracta el món de l'educació.

Això em ve al cap quan es condemna a mort la sanitat pública.

Això em ve al cap cada vegada que no es condemna el que realment és condemnable.

Això em ve al cap quan les forces de seguretat abusen de la seva condició.

Això em ve al cap quan no es respecten la llengua i la cultura d'un poble.

Això em ve al cap cada vegada que no es respecten els drets vitals de les persones, sigui quin sigui el color de la seva pell, la seva procedència o condició social.

Això em va al cap quan no es valora prou el món artístic.

Això em ve al cap quan no es valora una assignatura que ensenya valors que contribueixen a ser millors persones.

Això em ve al cap quan neguen la llibertat d'expressió.

Això em ve al cap quan acomiaden persones de la  feina pel seu color polític.

Això em ve al cap quan  veim gent col·locada en un lloc de feina a dit.

Això em ve al cap quan veig personatges  monàrquics que no són jutjats com toca.

Això em ve al cap quan un pobre vota el partit dels rics.

...o sempre ho ha estat. 
Antònia Lladonet

Escriu la teva frase emblemàtica i enriqueix el meu blog!!!

Escriu la teva frase emblemàtica i enriqueix el meu blog!!!

1. Comenta cada una de les següents frases emblemàtiques.

2. Escriu la teva pròpia frase emblemàtica i acompanya-la d'una imatge adient. Com per exemple les que se'm van ocórrer a mi i al meu pare:

        -Per molt malament que vagi, sempre hi ha un bri d'esperança.                              -No facis als altres el que no t'agrada que et facin a tu.

 

 

                                  

...

Text argumentatiu i comentari

 

 1. Tema principal del text.

L'ensenyament i la prohibició.

 2. Per a tu què és educar?

Educar es dir les coses edacuadament sense cridar i fora fer moviments rapids i repetint-ho una i una altre vegada. Jo estic acostmat que mo digin el primer pic be i el segon ja cridant i de mala manera i aixó me dona rabi perque un erro el te cuolsevol ;)

3. Quina idea d'educar s'ha de tenir segons l'escrit?

La idea es aprendre prohibint les coses aun que no mos agradin masa perque cuan som joves mos an de prohivir coses per poder entendre les coses

  4. Fes-ne un resum 

Ens diu que no tot sa de prohibir no sa de prohibir exactament per poder aprende les coses tambe es poden aprendre digent les coses en veu no i mporte aver de dir no fasis aixo perque a vegades conve dir que si que vegi lo que hi ha que vegi l'error i despues s'enadoni de que a errat i agi de di ell mateix no aixo no esta be.

 

 

 Educar no ha de ser sinònim de prohibir, ha de ser sinònim d'ensenyar responsabilitat

Moltes vegades associam la paraulaeducació a prohibició  i, tot i que els infants quan són petits, necessiten d'aquestes prohibicions per la seva integritat física, quan creixen, funcionen molt millor amb el raonament que no pas amb una prohibició.

Amb això no vull dir que no se'ls hagin de prohibir coses, és clar que sí, però és important basar la nostra tasca educativa en ensenyar-los a ser responsables i  a saber quan una cosa no s'ha de fer, no perquè estigui prohibida, sinó perquè el seu coneixement els diu que no s'ha de fer, per tal cosa o per tal altra.

La paraula  prohibició  crida els subjectes que estan en procés de creixement a les ganes de rebel·lió,  a uns més que a uns altres, però normalment, sobretot a l'etapa de l'adolescència, a les ganes de dur a terme la transgressió d'aquestes normes. Per què? Perquè és divertit, perquè és una manera d'autoreafirmar-se com a persones, de cridar l'atenció, de sentir-se diferents, de sentir-se majors, de rebutjar el món adult...

La millor opció és la comunicació, com sempre, a través de la qual es podran transmetre valors importants per a la vida d'una persona que viu en societat.

Un exemple que explica el que vull dir amb tot això:
Un professor o una professora de secundària es troba davant un grup d'alumnes. El professor o professora ha de sortir un moment de classe. Quan torna, la classe està desbaratada, alguna taula pel terra, etc... El professor o professora decideix no castigar el grup, sinó fer-lo reflexionar. Els diu que ja són grans i que els vol tractar segons l'edat que tenen, però que l'actitud mostrada no equival a la maduresa que haurien de tenir. Els diu que se'ls ha de poder donar llibertat, sense que es converteixi en llibertinatge i els explica que, si veu que no els pot deixar sols perquè fan desastres, sempre hauran d'estar vigilats pel professorat, i no podran gaudir de moments sense la figura de l'adult.

Com que tot això els ho diu amb bones paraules, l'alumnat escolta amb atenció. S'adona que si la pròxima vegada que el professorat el deixa sol es porta malament, sempre estarà sota vigilància, per tant, sap el que ha de fer la propera vegada. El professor o professora tot això ho té molt clar i sap que, després della xerrada, han après alguna cosa, la responsabilitat de portar-se bé, encara que no hi hagi cap adult.
Això és educar... És lògic no poder deixar un grup d'adolescents sol durant un determinat temps? Un grup d'alumnes demostra la seva educació, precisament, quan està sol. Clar que és molt més fàcil el càstig ràpid i efectiu de tot el grup i dir-los que no estaran sols mai més, però l'alumant no aprèn, sinó que encara li augmenten les ganes de rebel·lar-se.

Explicar-se, donar-se a entendre, parlar de les coses i no únicament prohibir... són les claus per a una bona comunicació entre l'educador i l'educand i per a una bona educació, com a resultat.
                                                   

...

Teoria sobre els DIFTONGS i els HIATS

Diftongs:

        Poden ser decreixents (es diu així perquè decreix el to de veu: Aire): VOCAL  + I  U (AI, EI, II, OI, UI, AU, EU, IU, OU, UU) VOCAL FORTA+ VOCAL DÈBIL O SEMIVOCAL (AIRE)

                           creixents (es diu així perquè creix el to de veu iODE): : I  U + VOCAL(QUA, QÜE, QÜI, QUO, GUA, GÜE, GÜI, GUO) (QUATRE)

                                          I + VOCAL (IODE)

                                          I U ENTRE VOCALS (NOIA)

               *Quan hi ha diftong les dues vocals es comptabilitzen en una mateixa síl·laba.



           Hiats: (Personalment, sempre he vist els hiats com a EXCEPCIONS dels diftongs creixents)

      Els hiats apareixen quan tenim dues vocals en contacte, però pertanyen a síl·labes diferents.

              -Quan entren en contacte dues vocals fortes: te-a-tre

              -Consonant + i+a/e/o (Ma-ri-a)

              -Consonant +u+a/e/o (cu-a)

              -Un accent o una dièresi marquen la no formació de diftong, per tant: HIAT: pa-ï-sos


            1. Escriu deu exemples de diftong creixent, deu exemples de diftong decreixent i deu de hiat. 
DIFTONG DECREIXENT: AIGUA, AIRE,HIGIENE EUSEBIO HIENA
DIFTONG CREIXENT:QUE QUI QUAN GUA GUE GUO GÜI
HIATS: MARIA  TIA  FRANCIA CHINA AINA TIO TANIA  ITALIA

...

La Revolució Francesa i altres herbes...

                               

        1. Cerca informació sobre la Revolució francesa. Penja una imatge relacionada amb el tema.

 
És considerada el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de lcia i 'aristocrá el clergat.

        2. Cerca informació sobre Napoleó. Explica la seva biografia i penja una foto del mateix.



Fou general de l'exèrcit durant la revolució Francessa.

        3. Escriu una carta a un amic. Pot ser inventada. 15 línies.

Bon amic t'escric aquesta carta perque no me queda altre remei perque jo no som massa de fer cartes,
Que sepigues que me tens aqui per tot : Per lo bó i per lo dolent. També dirte que em pasat molts bons moments juns, alguns de no tan bons pero superen els bons als dolents per aixó val la pena tot. Magraden molt les juerges que mos pegam als foraviles entre els amics nosaltres i a l'estiu al Carrero aun que l'any que ve ja tendrem 18 anys i podrem anar  de festa per palma amb els nostros coxes que pareixia que era ahir  que comensavem l'ESO. I ser majors d'edat ja esta aquí.

Aurem de anar ben alerta  en les bregues i en les putades que solem fer segons quan perque als 18  ja no son bromes perque  podriem anar a la presó. Esper que aun que no fegem putades seguigem disfrutant tu i jo junt als altres culeges que tenim en comú.

 Fa un o dos messos que no quedam massa i es el simple fet que que els dos em trobat al.lota  i pasam alguns que altres capvespres i  caps de s'emanes  pero esper que are que ja fa un temps que tenim al.lota tornem  com antes a que dar més i celebrar més festes .

Para Andreu Galmés Ruiz ;)