1. Resumeix el text Els diferents conceptes sobre la família.
Aquest
text fa uns estudis per saber quin es el tipus de familia que hi ha al
passar els anys, ens ensenya els tipus de familia que hi ha .
2. Fes un comentari personal sobre
l'escrit. Què en penses? Creus que un infant és més feliç en una família
tradicional? Raona la teva resposta.
jo el que crec es que així com es preocupen per una familia,també es deurien de lliutar per la educació de els seus fills.
Pero no importa el tipus de família tenguis la que tenguis pots ser
feliç, si existeix la diferencia es per
això.
3. Creus que el lloc on es viu influeix en
tenir un tipus de família o un altre? (Barri, ciutat, país...).
Argumenta la teva resposta.
Influeix si et importa lo material i no el sentimental, pot influir el espai pero no el lloc, no influeix per res.
4. Exposa quin és el teu ideal de família i explica per què.
No
hi ha una família ideal , això es una cosa que m'hos han fet creure però
no hi ha cap família ideal, encara que ho tenguis tot no tens res.
Jo
crec que si haguessi alguna família ideal tothom agafaria exemple, jo he crescut han tot això i estic molt agrait a
ells per tot el que han fet per ser com jo som.
Els diferents conceptes sobre la família
Darrerament el concepte de família ha esdevingut objecte de
polèmica, amb molta presència als mitjans de comunicació i opinions i
manifestacions de signe oposat.
Un dels últims episodis d'aquesta polèmica va escaure's el 27 de gener
de 2008, arran d'un acte al Palau de Congressos de Barcelona que aplegà
cinc mil assistents en defensa de la dita família tradicional, acte
contestat fora del recinte per un grup que cridava consignes en favor de
la llibertat sexual, del matrimonis homosexuals i del dret
d'avortament.
Promogut per algunes entitats cristianes, l'aplec del Palau de
Congressos no va estalviar crítiques als governs català i espanyol,
similars a les expressades en la manifestació feta a Madrid el mes de
desembre de l'any passat en favor de la família cristiana (l'havia
convocat l'arquebisbat d'aquella ciutat). Tots dos actes compartien una
mateixa idea de fons: que els poders públics volen arraconar la família
tradicional, segons que es desprèn de la llei que regula el matrimoni
homosexual, de la que agilita el divorci i de l'assignatura d'educació
sobre ciutadania...
Contra aquesta idea, hom argumenta que hi ha models familiars diversos, i
que el reconeixement legal d'aquesta diversitat no va contra ningú,
sinó que es limita a tenir en compte la pluralitat de fet de la
societat.
De la família a les famílies
Les dades de l'IDESCAT il·lustren la diversitat de models
familiars.Sigui com sigui, el cas és que la diversitat de models
familiars és inqüestionable. La família tradicional, de pares casats amb
fills, continua predominant, però és contrarestada per la proliferació
de llars unipersonals, famílies monoparentals (pare o mare amb fills),
parelles de fet, parelles sense fills, unions homosexuals, llars
compartides... Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya
(IDESCAT), durant el període 1991-2001 les parelles de fet van passar
del 4,48% al 8,68%; les llars unipersonals, del 13,59% al 20,93%; les
llars monoparentals, del 8,18% al 8,47%; les parelles sense fills, del
20,88% al 22,41%; en canvi, les famílies amb fills van passar del 52,11%
al 40,95%.
El cas de Barcelona...
El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven el
30%.Aquesta tendència a la baixa de la família tradicional és més
accentuada a Barcelona, segons l'estudi 'Evolució i tendències de les
llars, les famílies i les persones a la ciutat de Barcelona'. El 2001
les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven poc més del 30%,
tan sols quatre punts més que no les llars unipersonals, les que més
havien augmentat d'ençà del 1991. Les parelles sense fills ranejaven el
20%; les mares amb fills eren el 7,65%; i els pares amb fills, l'1,49%.
...i, especialment, d'alguns barris
Les llars unipersonals són les primeres a la Ciutat Vella, Gràcia i
l'Eixample.Més encara: les llars unipersonals superaven les de pares amb
fills als districtes de la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample, amb
percentatges de més del 30% en tots tres casos. L'estudi també exposa
que el 2002 els casaments civils van ultrapassar els casaments
religiosos, fet general a Catalunya dos anys més tard (el 2004 el 60%
dels casaments de Barcelona foren civils).
