3. El no anul·lat
Asseguda en un racó, plorava en silenci, amb les mans tapant-se els
ulls, amb l’ànima trencada en mil bocins. Sola, vulnerable, perduda,
paralitzada, no feia més que preguntar-se per què, per què, per què.
Escoltà una porta que s’obria i es
tancava ben fort. Ell havia marxat. S’aixecà amb prou feines com per
poder fer unes passes fins arribar al lavabo. Es mirà al mirall i tenia
el cantó dret de la cara tot inflat. El llavi li sagnava i li feia molt
de mal tot el cos. Es tornà a preguntar per què, per què, per què… mil
cops més.
La por i la impotència controlaven la
seva voluntat. Sabia que a l’endemà ell actuaria com si res hagués
passat. Seria tendre amb ella i voldria fer l’amor. Tocaria el seu cos i
ella immòbil deixaria que fes el que volgués. Perquè s’havia deixat
robar el seu no.
Un dia, trobaren el seu cos inert a terra, en el lavabo de casa seva. Ell finalment també li arrencà la vida.
Si ets víctima de violència de gènere, digues PROU.
Algú que és capaç de ferir-te, humiliar-te i sotmetre’t, no t’estima.
1. Explica el tema d'aquest text, en fas un resum de
quatre línies i un comentari personal. Què t'ha sorprès? Comenta'l a la
pàgina de na Carolina.
El tema es la violencia de genere.
Ens diu que una dona esta plorant a un rincó plorant perque ell la devia haver agredit ell es va marchar ,va veure que estava copetgada per tot el cos ella es deixava fer el que volges fins que un dia la trobaren el seu cos estes al terra perque ell li va robar la vida. Diges prou a la violencia de genera.
M'ha sorpres perque una dona que es agredida directament auria de anar a la polisia iposar fi a les agresions perque ningu te dret a pegar a ningu i més si es a una persona que realment estimes de cor. Crec que les dones haurien de sebre dir prou a la violencia de genere.
