4. Matant el temps

4. Matant el temps

I tot d’una, va fer xisclar els dits i el món s’aturà. Amb el moviment congelat i l’esdevenir petrificat, va quedar tota sola davant d’aquell parèntesi atemporal. Va respirar alleugerida i posà la seva ment en blanc. Era un “prou” necessari on cercar una calma escorredissa i juganera. El cansament havia posat punt i final al turment. I la tempesta havia quedat en un quadre penjat a la paret.

No hi havia perill. Tot estava bloquejat i embussat i l’aigua tèrbola ja no corria ni amunt ni avall. Aquell era el seu moment, només d’ella. Ja no avançava ni tampoc anava enrere.

Quieta i d’en peus amb la mirada a un horitzó de pedra, pensà:

- On collons anem?
- Enlloc.- Es respongué.

Només anem matant el temps lentament, fins que ell ens mata a nosaltres.

   1. Explica el tema d'aquest text, en fas un resum de quatre línies i un comentari personal. Què t'ha sorprès? Comenta'l a la pàgina de na Carolina. 

El tema es de alguna cosa negativa i  li posa fi.

 Trop que el text es mal de entendre però crec que parla de que una persona que so a pasat malament i en un moment te quedes aturat  se a  acabat la tempesta com per exemple una crisi i al final deixa enrera la crisi i segueix adevant alegrement. Fa referencia al temps el text per la ultima frase que ens diu.  M'a agradat  bestant el text perquè m'ha fet pensar a estat bestant interesan.