Nou text de na Carolina

Nou text de na Carolina

2. Horitzó circular

Feia dies que caminava incansable per senders salvatges d’aquell bosc gairebé inescrutable. No duia cap brúixola i el seu sentit de l’orientació s’havia espatllat només néixer. La inèrcia de les seves passes mecanitzaven un ball constant seguint el compàs de tres per quatre, en clau de sol. Perquè només caminava de dia, quan la llum irisava tots els arbres. De nit, amb els seus ulls felins, poc hi dormia, sempre alerta al perill. Cada soroll estrany accelerava el batec del seu cor a mil revolucions per segon. I quan el soroll s’ofegava en el silenci, el seu cor entrava en calma i es deixava endur durant uns instants pel seu món del subconscient, aquell en què els somnis són els que decideixen.

Un dia, que semblava igual a tots els anteriors, va succeir quelcom diferent. Seguia constant amb el seu pas, els arbres quedaven enrere i sempre venien d’altres. Però de cop i volta, els arbres ja no aparegueren més i quedaren en el retrovisor del seu record immediat. Sorprenentment es va veure al bell mig d’una clariana i per molt que cerqués un horitzó, no el trobava. Era el centre d’una circumferència i tenia tres-cents seixanta camins possibles per triar, sense cap mena de pista. Confosa, s’aturà i segué a terra. Fins ara només li havia calgut seguir la drecera preestablerta, sense necessitat de decidir res. Però ara, tot era diferent. I no sabia què fer. Era de dia i es posà a dormir.

La rutina constant s’havia esvaït i començava un nou destí, el de la llibertat.


    1. Llegeix el nou text de na Carolina. Destria la introducció, el desenvolupament i el desenllaç.

introducció: Feia dies que caminava incansable per senders salvatges d’aquell bosc gairebé inescrutable.

desenvolupament: No duia cap brúixola i el seu sentit de l’orientació s’havia espatllat només néixer. La inèrcia de les seves passes mecanitzaven un ball constant seguint el compàs de tres per quatre, en clau de sol. Perquè només caminava de dia, quan la llum irisava tots els arbres. De nit, amb els seus ulls felins, poc hi dormia, sempre alerta al perill. Cada soroll estrany accelerava el batec del seu cor a mil revolucions per segon. I quan el soroll s’ofegava en el silenci, el seu cor entrava en calma i es deixava endur durant uns instants pel seu món del subconscient, aquell en què els somnis són els que decideixen.

Un dia, que semblava igual a tots els anteriors, va succeir quelcom diferent. Seguia constant amb el seu pas, els arbres quedaven enrere i sempre venien d’altres. Però de cop i volta, els arbres ja no aparegueren més i quedaren en el retrovisor del seu record immediat. Sorprenentment es va veure al bell mig d’una clariana i per molt que cerqués un horitzó, no el trobava. Era el centre d’una circumferència i tenia tres-cents seixanta camins possibles per triar, sense cap mena de pista. Confosa, s’aturà i segué a terra. Fins ara només li havia calgut seguir la drecera preestablerta, sense necessitat de decidir res. Però ara, tot era diferent. I no sabia què fer. Era de dia i es posà a dormir.

Desenllaç: La rutina constant s’havia esvaït i començava un nou destí, el de la llibertat.

    2. El text és una història fictícia per parlar d'un tema real molt important. Quin seria aquest tema? 

El cami de la vida.

    3. Descriu el paisatge que aparareuix a la narració.
 Un bosc on apareix una dona que fa com un ball el bosc pareix embruixat o  alguna cosa li pasa perque esta oscur i no es veu vegetasió.

    4. Fes-ne un comentari al blog de na Carolina www.http://somniturquesa.wordpress.com/somniant-amb-nantonia-lladonet/la-finestra-de-lestel/2-horitzo-circular/  on expliquis el significat del text, el tema i la teva opinió personal. Si vols, pots aprofitar per fer alguna pregunta a l'escriptora.