Nou escrit Carolina!
9. Un de sol
Mirant-te,
sense voler retirar la mirada,
veig la tendresa del teu amor
cara a cara.
sense voler retirar la mirada,
veig la tendresa del teu amor
cara a cara.
de saber-se estimat,
la il·lusió per un amor
que hauria d’haver estat
sempre, etern, sense final,
l’alegria de viure
la utopia…
La intensitat
de la nostra única mirada
ens fa més forts als dos,
compartint cuirassa,
davant les adversitats
d’un entorn mutable,
que ens apropa,
sense escapatòria,
cada cop més i més,
a la metamorfosi
en un sol ser.
Sóc tu
o tu ets jo.
Som un de sol.
Es un poema molt bonic ma agradat moltisiim es un dels poemes mes bons que e llegit esper que ens envii mes poemes de aquestos :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada