El cau del drac, poema especial per celebrar el dia de Sant Jordi!
Aquí teniu un poema preciós de na Carolina Ibac per celebrar una diada tan especial com la de Sant Jordi! Amb una estructura ideal per aquest dia, no? Que passeu un bon dia de Sant Jordi i tengueu la sort de rebre un llibre i una rosa!
El cau del drac
El foc de sang púrpura és aquí.
Sento les flames que cremen per dins.
Les lletres formen satírics versos de bruixeria.
Les fogueres s’emporten els llibres amb bogeria.
No tot està dit. Hi ha més per dir sense dit.
La mà ja no escriu, tampoc la ploma.
La cal·ligrafia és ara una font.
La tinta és ara polsosa.
El drac ja és mort.
I també les roses.
I la princesa.
I l’heroi.
Ara
ja
no
som
res.
No
més
que
un
sol
fet
de
ser.
Amor
pur
i
net.
1. Fes el mateix amb aquest poema preciós que va escriure la nostra Carolina! Què imita la forma del poema?
2. Quines figures retòriques hi trobes? (metàfora, personificació...)
hi trob que el ploema te forma de rosa o de clavell. foc de sanc pura es una personificació, el drac ja es mort un altre personificacio, are no som res es una metafore amor net tambe es una metafore.
3. Cerca un poema sobre Sant Jordi i el penges al teu blog acompanyat d'una imatge sobre el mateix.
3. Cerca un poema sobre Sant Jordi i el penges al teu blog acompanyat d'una imatge sobre el mateix.
Amor, em plau la teva veu tan fina
i el teu mirar sorprès, interrogant,
quan la tendra duresa de la sina
m’endolceix la duresa de les mans.
Em plau saber-te vora meu, quieta,
i llegir-te en els llavis el desig,
i veure’t tremolosa, insatisfeta,
si malmet el silenci algun trepig.
Perquè un gust nou, que encisa i que perdura,
s’ha arrecerat al teu posat incert
i ets picant com la fruita poc madura
quan jugues amb els ulls a no ser pura
amb els ulls tan intensament oberts.
i el teu mirar sorprès, interrogant,
quan la tendra duresa de la sina
m’endolceix la duresa de les mans.
Em plau saber-te vora meu, quieta,
i llegir-te en els llavis el desig,
i veure’t tremolosa, insatisfeta,
si malmet el silenci algun trepig.
Perquè un gust nou, que encisa i que perdura,
s’ha arrecerat al teu posat incert
i ets picant com la fruita poc madura
quan jugues amb els ulls a no ser pura
amb els ulls tan intensament oberts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada